Juraria que no.

Anys enrere n’havia tingut. Quan la gent tenia blogs. Va ser a base de remenar plataformes on crear-ne que vaig acabar a WordPress. I va ser a partir de WordPress que vaig tornar a trastejar amb la idea d’aprendre a fer webs. Una idea que ja havia desestimat en un parell d’episodis de la meva vida (venint de maquetar amb QuarkXPress i InDesign, Dreamweaver no es comportava com jo esperava i el codi no em semblava una eina que pogués ser capaç d’assimilar).

Ja no tinc aquella urgència d’escriure sobre l’actualitat o qualsevol ocurrència que em vingués a la ment. Però m’agrada fer blogs.

Llavors, fent blogs, els meus coneixements bàsics de WordPress se’m van fer petits. Vaig anar a parar a un lloc on una professora impagable em va ensenyar les bases per treballar amb HTML, CSS, JavaScript i PHP. Va resultar que no només era capaç d’assimilar el codi. També m’agradava. Genera afició. A vegades fins i tot dependència, sospito. M’he acabat dedicant a picar-ne tot el dia.

Ja no escric com abans. Vull dir que ja no tinc aquella urgència d’escriure sobre l’actualitat o qualsevol ocurrència que em vingués a la ment. Però m’agrada fer blogs. En el sentit més tècnic, vull dir. Desenvolupar-ne. Contínuament estic remenant gestors de continguts (CMS) diferents. Provant, provant. Coses que no siguin WordPress, que amb aquest ja hi tracto durant hores. És clar que, com que no tinc massa res a dir, mai sé com posar en pràctica tants descobriments. Ara que sé fer blogs, no en tinc cap per fer.

Ahir donava voltes a una reflexió que pot ser que acabi convertint en un escrit o pot ben ser no. En qualsevol cas, no tenia on publicar-la. Va ser aleshores quan em vaig posar a fer proves amb Hugo, que no és exactament un CMS però serveix per fer blogs.

Dubto que necessiti un blog, però jo ja me l’he fet.